dijous, 29 de desembre del 2011

L'Home Peix de Liérganes




Avui estudiant Comunicació Oral, Escrita i Digital (Sr. Garreta) m’he recordat d’una “llegenda-mite-realitat” de la meva Tierruca que us volia explicar, es “L’Home Peix de Liérganes”.
L'home peix de Liérganes, sobrenom de Francisco de la Vega Casar, és un ésser llegendari de la mitologia de Cantàbria.
La primera ressenya en la qual apareix el relat de l'home peix és en el volum VI del Teatre Crític Universal de Fra Benito Jerónimo Feijoo. Posteriorment José María Herrán va escriure un llibre titulat L'home-peix de Liérganes (Santander, 1877) basat en aquesta història tradicional popular.
Segons ha arribat fins a nosaltres a través dels escrits i la tradició oral, el relat diu així: a mitjans del segle XVII al poble de Liérganes, a Cantàbria hi havia una parella, Francisco de la Vega i Maria de Casar, que tenien quatre fills . Francisco va morir i la vídua va enviar el seu fill Francisco a Bilbao a aprendre l'ofici de fuster.
Estant a Bilbao, Francisco se'n va anar a nedar el dia abans de Sant Joan, l'any 1674, amb uns amics però portat pel corrent, aquest va desaparèixer i no es va tornar a saber més d'ell. Només cinc anys després, en 1679, a Cadis, uns pescadors van afirmar veure un ésser aquàtic però amb aparença humana que va desaparèixer ràpidament. Aquesta aparició es va repetir constantment fins atrapar la criatura amb trossos de pa i unes xarxes. Un cop capturat van poder constatar que es tractava d'un home, amb escates i forma de peix.
Llavors va ser portat al convent de Sant Francesc on va ser interrogat per saber de qui es tractava i al cap d'un temps va aconseguir tartamudejar una paraula: "Liérganes". Ningú sabia que significava, fins que una persona de Cantàbria que estava treballant a Cadis, va comentar que a Cantàbria hi havia un poble que es deia així. També Diumenge de la Cantolla, secretari del Sant Ofici de la Inquisició, va confirmar aquesta afirmació ja que ell era d'allà.
A continuació, va arribar la notícia a Liérganes per esbrinar si havia passat alguna cosa estranya en els últims anys i des de Liérganes van respondre que únicament s'havia registrat la desaparició de Francisco de la Vega, cinc anys enrere. Llavors Joan Rosendo, un frare del convent, va acompanyar a Francisco fins a Liérganes per comprovar si era cert que era d'allà i a l'alçada de la Muntanya de la Devesa, Francisco es va avançar i va anar directament fins a la casa de Maria de Casar, que ràpidament ho va reconèixer com el seu fill.
Ja a casa de la seva mare, Francisco va viure tranquil sense mostrar cap interès per res. Anava descalç i de vegades nu i parlava amb prou feines. De vegades estava diversos dies sense menjar però no mostrava entusiasme per res. Després de nou anys a casa de la seva mare, va desaparèixer al mar sense tornar-se a saber res més sobre ell.