No havia vist abans aquesta pel·lícula i com totes les que tracten de la Guerra Civil, em transmeten a aquestes dues Espanyes de les que parlava Antonio Machado, que encara que en menys mesura encara existeixen.
“Ya hay un español que quiere
vivir y a vivir empieza,
entre una España que muere
y otra España que bosteza.
Españolito que vienes
al mundo te guarde Dios.
una de las dos Españas
ha de helarte el corazón”.
Però vull parlar de la figura del mestre, que és el meu camí a seguir.
El mestre, amb les seves bones arts, s'esforça per entrar en un món en què aporta les seves experiències i les seves idees (a vegades rebutjades per la resta). La tasca del mestre ha de partir d'un diàleg obert i permanent entre el mateix mestre i els alumnes i el seu entorn social. L'escola d'avui ha d'obrir més als seus contextos, que inevitablement entren a ella.
La tasca del mestre és diferent en els diferents contextos socials i geogràfics d'un país. No és el mateix treballar en el centre d'una ciutat que a la perifèria, no és el mateix treballar en contextos socials relativament estables que en llocs on es viuen les tensions pròpies de la violència, no és el mateix treballar amb alumnes que tenen tots els recursos que fer-ho en condicions d'enorme pobresa.
Hem de seguir treballant en aquesta direcció.
1 comentari:
Jo tampoc havia vist aquesta pel•lícula i també em va agradar com s’ha enfocat el moment polític de l’època. Fent referència al mestre estic d’acord amb tu, a més crec que hem d’aprofitar tot allò que estigui al nostre abast i no tancar l’educació a l’escola, com fa el mestre fent conèixer als nens la naturalesa.
Publica un comentari a l'entrada