Avui us deixo aquest vídeo que dóna unes pinzellades interessants sobre el canvi en l'àmbit educatiu.
A causa del canvi en la societat actual ens trobem que antics paradigmes d'ensenyament avui no són tan vàlids. Els alumnes reben molta més informació d'àmbits diferents a l'escola.
Els nens i joves necessiten jugar, interactuar, participar en la societat actual i en el seu propi aprenentatge i hem d'utilitzar instruments al nostre abast perquè ho facin, copien el que veuen!
Noves maneres de pensar, noves formes d'aprendre, és a dir, ens trobem davant de nous reptes i no ens queda altra que assumir 'alguns' riscos.
“Si no somos el cambio que queremos en el mundo, jamás se producirá cambio alguno.” Mahatma Gandhi
El 4 de febrer de cada any, Dia Mundial contra el Càncer, l'OMS i el Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (CIIC) col·laboren amb la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) per fomentar mesures destinades a reduir la càrrega mundial d'aquesta malaltia.
El lema del Dia Mundial contra el Càncer 2012, «Junts és possible», recalca la idea que l'única forma de reduir les morts prematures per càncer i altres malalties no transmissible és mitjançant la col·laboració de totes les persones, organitzacions i governs.
La prevenció i la millora dels tractaments i de la qualitat de vida dels pacients oncològics són temes recurrents. Aquest any l'OMS i el CIIC se centraran en el cribratge i la vacunació.
L'OMS i el CIIC fomenten el cribratge i la vacunació
L'ampliació de l'accés a vacunes costoefectivas per prevenir les infeccions associades al càncer i la disponibilitat universal de programes costoefectius de cribratge del càncer poden contribuir a reduir la mortalitat per aquesta malaltia.
Vacunació costefectiva per prevenir infeccions Hi ha vacunes contra el càncer cervicouterino causat per alguns papilomavirus humans (PVH) i el càncer hepàtic causat pel virus de l'hepatitis B.
Càncer cervicouterino El càncer cervicouterino és el segon càncer més freqüent en la dona, i cada any es diagnostiquen uns 500 000 casos nous a tot el món. La vacunació de les nenes contra els PVH abans que comencin a tenir relacions sexuals (entre els 9 i els 13 anys) pot prevenir les infeccions per PVH dels tipus 16 i 18, que són responsables d'aproximadament un 70% de la totalitat de els càncers cervicouterinos.
Càncer hepàtic El 2008 van morir 700.000 persones de càncer hepàtic. Les infeccions pels virus de les hepatitis B i C són responsables del 78% dels casos de càncer hepàtic. La vacuna contra l'hepatitis B està disponible des de 1982, i va ser la primera vacuna contra un dels principals càncers humans.
El diagnòstic precoç redueix la mortalitat per càncer La mortalitat per càncer també es pot reduir si els casos es detecten i tracten precoçment mitjançant programes de cribratge i diagnòstic primerenc. Aquests programes són especialment importants en entorns amb escassos recursos en què la majoria dels pacients es diagnostiquen i tracten en estadis molt avançats. En els programes de cribratge es realitzen proves en poblacions sanes per detectar signes de càncer o lesions preneoplàsiques i remetre ràpidament a aquests pacients a serveis on es pugui establir el diagnòstic i iniciar el tractament.
El passat dimecres vaig penjar un vídeo d’Adam Elliot que es diu Mary and Max, i navegant per la xarxa he descobert que abans havia fet un curtmetratge d’animació que es deia Harvie Krumpet.
La història es centra en la vida de Harvek Milos Krumpetzki, nascut a Polònia el 1922. A l'inici de la Segona Guerra Mundial ell arriba a Spotswood, a Austràlia com a refugiat, i canvia el seu nom pel de "Harvie Krumpet". Tot i viure una vida signada per la mala sort (com patir la Síndrome de Tourette, ser assolit per un llamp, i perdre un dels seus testicles) Harvie es manté optimista, vivint sempre la seva forma de vida excèntrica, casant-se amb una infermera que coneix en un hospital i criant una filla adoptiva, que va néixer sense braços producte de la seva mare que va prendre Talidomida (fàrmac teratogènic que provoca malformacions congènites, que va ser receptat entre els anys 1956 i 1963 com a sedant i com a calmant de les nàusees durant els tres primers mesos de l'embaràs).
Al llarg de la seva vida signada pel desastre, la gent al voltant de Harvie va i ve, però fins al final Harvie es meravella amb el simple plaer de la vida. En un dels episodis centrals de la seva vida, Harvie s'asseu al banc d'un parc a prop de l'estàtua d'Horaci que diu la seva famosa frase "Carpe Diem", el que l'inspira a fer molts canvis en la seva vida, com tornar-se naturista i lluitar pels drets dels animals.
Aquí us deixo un tros de la pel·lícula Mary and Max dirigida per Adam Elliot. Mary ésuna nenaaustralianade pareabsentimarealcohòlica. Max ésun homesolitarique té el Síndrome d’Asperger, devoratper la granNovaYork. Cap delsdos téamics, fins que undial'atzarfarà queiniciïn unabellacorrespondència. Mary andMaxconfirmaque el cinemad'animaciónoésnomés cosade nens: solituds, plastilinade colorocre, un humornegríssimimoltamala llet.
El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.
Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: "Amor universal, No-violència i Pau. L'Amor universal és millor que l'egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra".
Les escoles de tot el món celebren el DENIP amb diferents actes. Els objectius del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són:
Sensibilitzar que la pau és molt més que l'absència de guerres i baralles.
Conèixer i familiaritzar-se amb els conceptes d'amor universal, de no-violència i de pau positiva, així com amb els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans.
Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món.
Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada.
Compartir una estona amb tots els alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la no-violència i la pau. Però no es tothom que celebra aquest dia, hi ha llocs del mon a qui no els importa gens ni mica la pau.
L'altre dia tafanejant per internet, vaig veure al perfil d'un jugador de bàsquet una foto que posava "Yo mataré monstruos por ti", i he de dir que em va cridar molt l'atenció ja que el títol era una barreja entre tètric i romàntic. Vaig seguir navegant per la xarxa i vaig descobrir que era un conte que ha escrit el cantant d'un conegut grup (Santi Balmes de Love of Lesbian, amb il·lustracions de Lyona), i com sóc molt impulsiu no vaig parar fins tenir-lo a les meves mans. És una bonica història en què Martina no pot dormir per les nits perquè té por. Creu que sota el terra s'amaga un món habitat per monstres de colors que caminen amb el cap cap avall. Potser, si un dia es posen d'acord i comencen a saltar tots alhora, podrien trencar el sòl i portar-se a Martina al seu món, i obligar-la a caminar a l'inrevés.
A l'altre costat del terra, la nena-monstre Anitram té por del món que hi ha sota el seu llit. Està habitat per humans que caminen amb el cap cap avall i també pateix per si aconsegueixin portar-la al seu món.
És un conte molt recomanable per a nens (i no tan nens) on la intenció és demostrar que les pors i els monstres es poden vèncer, depenent de com ho afrontem i que moltes vegades el que ens fa patir és només la por al desconegut.
Us poso el vídeo del grup "Love of Lesbian" d'on surt el títol del llibre.
“Sin música la vida sería un error”. Friedrich Wilhelm Nietzsche
... però perquè hi hagi música ha d’haver notes musicals. Avui us explicaré l’origen de les notes musicals.
Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem és un himne a Sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus, historiador llombard. És notable de remarcar que la primera síl·laba de cada vers dóna nom a cada nota de l'escala diatònica. El monjo Guido d'Arezzo va desenvolupar una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc d’una sola com es feia anteriorment. Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI, i en el segle XVIII es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.
Ut queant laxis Para que puedan
Resonare fibris con toda su voz
Mira gestorum cantar sus maravillas
Famuli tuorum hazañas estos tus siervos,
Solve polluti deshaz el reato de
Labii reatum nuestros manchados labios,
Sancte Ioannes ¡Oh, bendito San Juán!
També existeix un altre tipus de notació musical, que és el xifrat anglès.
El xifratanglès ésun tipusde notaciómusicalalfabètic. Tambése l'anomenaxifratanglosaxóo xifratamericà(encara que no esrefereixal continentamericàsinó als EstatsUnits). Derivade la notaciógrega, quenomenavalesnotesdes de lalletraalfafins a lagamma,sentalfala nota “La” actuali gammala nota “Sol”actual. Ambl'arribada de laculturallatinaal nordd'Europa,aquesta nomenclatura (que ja haviaestattransliteratpelsromans), va arrelar iambel pasdelssegless'estendriaalescolòniesbritàniques.
