El passat dimecres vaig penjar un vídeo d’Adam Elliot que es diu Mary and Max, i navegant per la xarxa he descobert que abans havia fet un curtmetratge d’animació que es deia Harvie Krumpet.
La història es centra en la vida de Harvek Milos Krumpetzki, nascut a Polònia el 1922. A l'inici de la Segona Guerra Mundial ell arriba a Spotswood, a Austràlia com a refugiat, i canvia el seu nom pel de "Harvie Krumpet". Tot i viure una vida signada per la mala sort (com patir la Síndrome de Tourette, ser assolit per un llamp, i perdre un dels seus testicles) Harvie es manté optimista, vivint sempre la seva forma de vida excèntrica, casant-se amb una infermera que coneix en un hospital i criant una filla adoptiva, que va néixer sense braços producte de la seva mare que va prendre Talidomida (fàrmac teratogènic que provoca malformacions congènites, que va ser receptat entre els anys 1956 i 1963 com a sedant i com a calmant de les nàusees durant els tres primers mesos de l'embaràs).
Al llarg de la seva vida signada pel desastre, la gent al voltant de Harvie va i ve, però fins al final Harvie es meravella amb el simple plaer de la vida. En un dels episodis centrals de la seva vida, Harvie s'asseu al banc d'un parc a prop de l'estàtua d'Horaci que diu la seva famosa frase "Carpe Diem", el que l'inspira a fer molts canvis en la seva vida, com tornar-se naturista i lluitar pels drets dels animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada