dilluns, 30 de gener del 2012

Dia Escolar de la No-violència i la Pau





El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació  No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.
Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: "Amor universal, No-violència i Pau. L'Amor universal és millor que l'egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra".

Les escoles de tot el món celebren el DENIP amb diferents actes. Els objectius del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són:

  • Sensibilitzar que la pau és molt més que l'absència de guerres i baralles.
  • Conèixer i familiaritzar-se amb els conceptes d'amor universal, de no-violència i de pau positiva, així com amb els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans.
  • Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món.
  • Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada.
  • Compartir una estona amb tots els alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la no-violència i la pau. Però no es tothom que celebra aquest dia,  hi ha llocs del mon a qui no els importa gens ni mica la pau.


    diumenge, 29 de gener del 2012

    "Yo mataré monstruos por ti"



    L'altre dia tafanejant per internet, vaig veure al perfil d'un jugador de bàsquet una foto que posava "Yo mataré monstruos por ti", i he de dir que em va cridar molt l'atenció ja que el títol era una barreja entre tètric i romàntic. Vaig seguir navegant per la xarxa i vaig descobrir que era un conte que ha escrit el cantant d'un conegut grup (Santi Balmes de Love of Lesbian, amb il·lustracions de Lyona), i com sóc molt impulsiu no vaig parar fins tenir-lo a les meves mans. És una bonica història en què Martina no pot dormir per les nits perquè té por. Creu que sota el terra s'amaga un món habitat per monstres de colors que caminen amb el cap cap avall. Potser, si un dia es posen d'acord i comencen a saltar tots alhora, podrien trencar el sòl i portar-se a Martina al seu món, i obligar-la a caminar a l'inrevés.
    A l'altre costat del terra, la nena-monstre Anitram té por del món que hi ha sota el seu llit. Està habitat per humans que caminen amb el cap cap avall i també pateix per si aconsegueixin portar-la al seu món.
    És un conte molt recomanable per a nens (i no tan nens) on la intenció és demostrar que les pors i els monstres es poden vèncer, depenent de com ho afrontem i que moltes vegades el que ens fa patir és només la por al desconegut.
    Us poso el vídeo del grup "Love of Lesbian" d'on surt el títol del llibre.


    

    dissabte, 28 de gener del 2012

    L'origen de les notes musicals

    Sin música la vida sería un error”. Friedrich Wilhelm Nietzsche

    ... però perquè hi hagi música ha d’haver notes musicals. Avui us explicaré l’origen de les notes musicals.
    Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem és un himne a Sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus, historiador llombard. És notable de remarcar que la primera síl·laba de cada vers dóna nom a cada nota de l'escala diatònica.
    El monjo Guido d'Arezzo va desenvolupar una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc d’una sola com es feia anteriorment.
    Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI, i en el segle XVIII es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.
     

                            Ut queant laxis                       Para que puedan
                            Resonare fibris                       con toda su voz
                       Mira gestorum                        cantar sus maravillas
                       Famuli tuorum                        hazañas estos tus siervos,
                       Solve polluti                           deshaz el reato de
                       Labii reatum                          nuestros manchados labios,
                       Sancte Ioannes                      ¡Oh, bendito San Juán!






    També existeix un altre tipus de notació musical, que és el xifrat anglès.
    El xifrat anglès és un tipus de notació musical alfabètic. També se l'anomena xifrat anglosaxó o xifrat americà (encara que no es refereix al continent americà sinó als Estats Units). Deriva de la notació grega, que nomenava les notes des de la lletra alfa fins a la gamma, sent alfa la nota “La” actual i gamma la nota “Sol” actual. Amb l'arribada de la cultura llatina al nord d'Europa, aquesta nomenclatura (que ja havia estat transliterat pels romans), va arrelar i amb el pas dels segles s'estendria a les colònies britàniques.





    dijous, 26 de gener del 2012

    Parlem d'Art


    Avui vaig a aprofitar el bloc per promocionar a un GRAN amic i artista, que ara és el coordinador d'un projecte que des de la inauguració el setembre de l'any passat ha generat diverses polèmiques, és el "projecte Carlos"
    Aquest projecte d'intervenció urbana liderat per l'artista Juan López consisteix en la col·locació d'un dispositiu d'informació (pal) en una rotonda (intersecció C / Sol i C / Menéndez Pelayo de Santander) i utilitzar-lo com a sala d'exposicions.
    A la programació del primer any que va començar el 5 de setembre del passat any 2011, es convidarà a 6 artistes a preparar propostes per a aquest nou espai, amb una durada cadascuna d'elles de 2 mesos.
    Carlos es presenta així com un nou espai expositiu per a la ciutat de Santander.
    "No hi ha enemic petit" del Col·lectiu Zumo Natural es va inaugurar el passat 8 de novembre amb certa polèmica ... ja que el col·lectiu de la Policia Local es va sentir ofès per una frase que rendia tribut al grup de Punk Eskorbuto, en què es podia llegir: "Molta policia, poca diversió".
    El passat 19 de gener es va inaugurar l'exposició de l'artista CLESS amb el seu "Plan B".
    Us deixo unes fotos per a que veieu de què va la cosa, i les adreces d'on ha sortit tota aquesta informació per si esteu interessats.

    Sergio Jimenez



    Zumo Natural



    CLESS









    
    

    dimecres, 25 de gener del 2012

    Aurores Boreals



    A causa d'una gran tempesta solar les aurores boreals estan aquests dies a molts diaris.
    Els pobles que presenciaven aquest fenomen tenien les seves pròpies interpretacions i li donaven, segons les èpoques, determinats significats.
    L'Edat Mitjana, pròdiga en lluites i batalles, va subministrar diverses pintures, en les que la interpretació girava al voltant de grans batalles en el cel, exèrcits en lluita i tropes a cavall. Por i terror, anuncis de grans catàstrofes, apareixien lligats en aquestes èpoques als fenòmens aurorals.
    Els esquimals, els indis Atabasca, els lapons, els habitants de Groenlàndia, i fins i tot les tribus del nord-est de l'Índia estaven familiaritzades amb aquesta llum misteriosa del cel. Les seves llegendes prenen moltes formes i sovint estaven associades amb les seves idees de la vida en l'altre món.


    Explica una llegenda esquimal:
    "Els límits de la terra i el mar són vorejats per un immens abisme, sobre ell apareix un sender estret i perillós que condueix a les regions celestials. El cel és una gran volta de material dur, arquejat sobre la terra. Hi ha un forat en ell a través del qual els esperits passen als veritables cels. Només els esperits d'aquells que tenen una mort voluntària o violenta i el corb, han recorregut aquest camí. Els esperits que hi viuen encenen torxes per treure els passos de les noves arribades. Aquesta és la llum de l'aurora. Es poden veure allà celebrant i jugant a la pilota amb un crani de morsa.
    El so sibilant que acompanya, de vegades, a l'aurora són les veus d'aquests esperits intentant comunicar-se amb la gent de la terra. Se'ls hauria de contestar sempre amb veu xiuxiuejant. Als esperits celestials se'ls diu 'selaimut2', 'sky-wellers', habitants del cel ".

    dimarts, 24 de gener del 2012

    Video divertit

    Avui us porto un vídeo molt divertit d'un granger apassionat per les seves ovelles. La seva dona, però, no sembla compartir la seva passió. El nostre divertit personatge surt del llit una nit per anar amb les seves ovelles, quan un gegant ovni fa aparició i abdueix als pobres animals. El granger, decidit a recuperar les seves amigues, farà el que sigui per tornar i passar-s’ho bé amb elles allà on estiguin.

    divendres, 20 de gener del 2012

    Sóc un pirata!!



    Ahir va caure Megaupload ... un dels servidors d'emmagatzematge més grans del món ...
    Aquest cop del FBI, un dia després de la gran apagada d'algunes pàgines web, envia un missatge clar ...No s'aturaran amb SOPA / PIPA. Hi ha molts interessos en aquestes lleis i moltes pressions polítiques i econòmiques ...
    Per això els deixo una petita guia per a que penseu i reflexioneu fins a quin punt aquesta llei és absurda i inviable ...

    -Si vas comprar un disc i el vas baixar al teu PC ... ets Pirata
    -Si vas escanejar alguna cosa al teu PC ... ets Pirata
    -Si surts en una foto i la teva samarreta deia Coca Cola ... ets Pirata
    -Si tens programes instal·lats sense llicència, encara que no hagis fet la feina ... ets Pirata
    -Si veus una imatge sense saber si copyright ... ets Pirata
    -Si veus un vídeo artístic o informatiu i aquest no va ser penjat per la persona que el va filmar i/o registrar ... ets Pirata
    -Si postejo aquesta imatge sense saber si aquesta conté el seu copyright ... sóc Pirata.

    Passa i agafa la careta, perquè encara que no vulguis o acceptis ...
    ETS UN PIRATA
    Obriu els ulls, aquesta llei és només per enriquir a uns pocs i només a nom de la cobdícia.
    Com criminal acceptat mereixo 5 anys de presó per fer mal a un creatiu q va voler donar un missatge i va vendre el seu talent i art per les seves ambicions personals.
    Quin trist futur ens espera a tots com a criminals, ningú podrà escapar a aquesta llei.
    Ja ets un criminal fitxat ... Recorda-ho!


    Font: Taringa

    dijous, 19 de gener del 2012

    No volem S.O.P.A.!!!

    Avui us presento un tema molt actual i que pot afectar-nos a tots. Segur que heu escoltat parlar-ne: La SOPA.


    El Stop Online Piracy Act (SOPA) és un projecte de llei de la Cambra de Representants dels Estats Units introduït el 26 d'octubre de 2011. El projecte extén les competències del Departament de Justícia dels Estats Units i amplia les capacitats dels propietaris de drets intel·lectuals per combatre el tràfic online de continguts i productes protegits per drets d'autor o de propietat intel·lectual.
    El projecte de llei originalment proposat permet que tant el Departament de Justícia com els propietaris de drets intel·lecuals puguin obtenir ordres judicials contra aquells llocs web que permetin o facilitin la violació de drets d'autor. Aquesta ordre pot incloure la resticció d'accés o d'indexat per aquests llocs així com el requeriment de bloqueig del servei per part de les companyies proveïdores d'internet.
    Els garants de la llei asseguren que ajuda a protegir eficaçment la propietat intel·lectual garantint així ingressos i llocs de treball dels propietaris d'aquests drets, especialment en contra de llocs web extrangers.
    Els opositors a la llei asseguren que viola la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que a la pràctica significa la censura d'Internet i que amenaça la llibertat d'expressió. S'han programat diferents accions de boicot en contra d'empreses que hi donen suport i diferents serveis d'internet han anunciat accions de protesta. La Viquipèdia en anglès programà un tancament total el dia 18 de gener de 2012 per primer cop en la seva història.
    La llei es preveu que segueixi el seu tràmit durant el gener de 2012.





    dimecres, 18 de gener del 2012

    !!!Vacances!!!




    La paraula vacances deriva del llatí vacans, participi del verb vacare: estar lliure, desocupat, vacant. Vacuus: buit, desocupat lliure. Vacui dies: dies de descans. Vacatio (-ionis): exempció.
    Encara que les classes van acabar el passat dia 22 de desembre, avui comencen les meves vacances. He passat tot el Nadal estudiant i crec que ara em mereixo una mica de descans.
    Ara m’esperen 12 dies de descans, de llegir, de gaudir de la meva família com es mereixen. De totes maneres m’aniré passant per aquí a deixar algunes lletres.
    També he fet algun canvi afegint alguna que altra coseta.

    dilluns, 9 de gener del 2012

    Tancat per exàmens


    Demà comencen els exàmens i per això vaig a tancar el "quiosc" durant uns dies
    i de pas fer algun que altre canvi al bloc. Així que fins aviat!!!


    diumenge, 8 de gener del 2012

    La Vijanera


    Video de La Vijanera (Click per veure el video)

    La Vijanera és una mascarada d'hivern que es desenvolupa en la localitat de Silió (Molledo), Cantàbria (Espanya) el primer diumenge de cada any. En el cas que aquesta data coincidís amb any nou es trasllada al següent. Actualment, l'Associació Cultural Amics de la Vijanera, encarregada de la festa, està treballant en la candidatura de la festa com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat al costat d'altres grups d'Espanya i Portugal. A causa de la seva popularitat i tradició està declarada com a Festa d'Interès Turístic Nacional.
    Originalment, la Vijanera es festejava a les valls de Iguña, Toranzo, Trasmiera, Campoo i Polaciones però en l'actualitat l'única localitat de la regió on es duu a terme és la citada Silió. Té lloc el primer diumenge de l'any tret que coincideixi amb any nou, circumstància que obliga al seu trasllat al dia 8. El primer carnestoltes de l'any a Europa consisteix en una mascarada colorista en la qual participen al voltant de 75 personatges diferents encarnats per més de 100 veïns(tots homes): la madama, el mancebo, el marquesito, los trapajones o naturales, los traperos, el oso y su amo, el pasiego y la pasiega, el caballero, la Pepa o Pepona, el médico, la preñá, el húngaro y las gorilonas, el viejo y la Vieja,los danzarines blancos y negros, el caballero, la giralda, las jilonas, la zorra, el zorrocloco, el ojáncano, los guardias, los guapos, el afilador, la pitonisa, la bruja, el diablo...
    tots ells vestits de manera vistosa i amb una funció i un simbolisme propis.
    No obstant això els veritables protagonistes de la festa són els zarramacos a causa de la importància del seu paper. Aquests últims són persones vestides amb pells d'ovella i barrets picuts a més de portar la cara pintada de negre que van espantant els mals esperits de l'any que comença fent sonar els varis campanos que porten lligats al cos. La seva missió és la d'expulsar a aquests esperits del poble arribant fins als límits del mateix, tradició que apunta a unes altres molt més antigues probablement provinents de l'època romana.
    La segona part de la celebració tracta de fer crítica de l'any que acaba. Els mossos vijaneros es reuneixen a la plaça del poble i llegeixen unes cobles que, en llenguatge popular i tons que van des de la jocositat fins a l'acarnissament, analitzen el succeït en el passat any des de nivell local a l'internacional.
    La festa acaba amb dos actes, primer es produeix "la Preñá", és a dir el part o naixement del nou any. Després d'això, La Vijanera conclou amb la mort de l'Ós, que simbolitza la victòria del ben sobre el mal i el desig de bons propòsits per al nou any.
    Com pot comprovar-se, en aquesta festa es representa el desig de bandejar l'any passat i preparar el camí a l'entrant perquè comenci amb il·lusió i bons auguris. Potser sigui per això pel que el déu romà Jano és l'encarregat de presidir La Vijanera. De fet, Jano (Janus en llatí) deriva de Jauna, porta, la qual cosa podria voler significar "porta entre dos anys" si prenem en compte el prefix vaig veure- (bi-, dos).
    Com a al·licient a la celebració en sí, en les recents edicions s'ha instaurat un premi de fotografia. D'altra banda, existeix un Centre d'Interpretació de la festivitat en Silió, que mostra els vestits més representatius, màscares, cobles i altres materials propis de la mascarada. Ambdues iniciatives han estat promogudes per l'Associació d'Amics de la Vijanera, responsable de l'organització i recuperació d'aquest esdeveniment fa ja més de 30 anys després de la seva prohibició durant el franquisme.




    Copla Vijanera 2012







    dissabte, 7 de gener del 2012

    La història de les coses


    La història de les coses és un documental web sobre el cicle de vida de béns i serveis.
    El documental de 20 minuts presenta una visió crítica de la societat consumista. Exposa les connexions entre un gran nombre de problemes socials i de l'ambient, i ens convoca a tots a crear un món més sostenible i just. El documental es divideix en 7 capítols: Introducció, Extracció, Producció, Distribució, Consum, Residus, i Un altre camí.
    El documental descriu l'economia de materials, un sistema compost per extracció, producció, distribució, consum, i residus. Aquest sistema s'estén amb persones, el govern, i la corporació.
    El seu punt de vista està fonamentat per diverses dades estadístiques. Algunes de les afirmacions són:
    "... més del 50% dels diners de l'impost federal estatunidenc ara és per a les
    forces armades, ..."
    "De les 100 economies més grans de la terra ara, 51 són corporacions."
    "Nosaltres [els EUA] tenim el 5% de la població del món però consumim 30%
    dels recursos del món i vam crear 30% de les escombraries del món."
    "80% dels boscos originals del planeta s'han perdut."
    "Solament en el Amazones, perdem 2000 arbres per minut."
    "Cadascun de nosaltres en els EUA rep més de 3000 avisos publicitaris per
    dia."
    "Cadascun de nosaltres en els Estats Units fa 4 1/2 lliures [2,04 kg]
    d'escombraries per dia."
    "La dioxina és la substància més tòxica feta per l'home coneguda per la
    ciència. I els incineradores són la primera font de dioxina."

    El documental també cita el que Victor Lebow va dir en 1955:
    "La nostra economia enormement productiva... demana que fem del consum la nostra forma de vida, que convertim la compra i ús dels béns en un ritual, que busquem la nostra satisfacció espiritual, la nostra satisfacció de l'ego, en consum... nosaltres necessitem coses consumides, cremades, reemplaçades i descartades a pas accelerat."
    Alguns dels temes esmentats són: retardant de flama bromat, pol·lució, cost externalitzat, obsolescència planificada, publicitat, incineració, dioxines i reciclatge.