El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.
Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: "Amor universal, No-violència i Pau. L'Amor universal és millor que l'egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra".
Les escoles de tot el món celebren el DENIP amb diferents actes. Els objectius del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són:
Sensibilitzar que la pau és molt més que l'absència de guerres i baralles.
Conèixer i familiaritzar-se amb els conceptes d'amor universal, de no-violència i de pau positiva, així com amb els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans.
Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món.
Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada.
Compartir una estona amb tots els alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la no-violència i la pau. Però no es tothom que celebra aquest dia, hi ha llocs del mon a qui no els importa gens ni mica la pau.
L'altre dia tafanejant per internet, vaig veure al perfil d'un jugador de bàsquet una foto que posava "Yo mataré monstruos por ti", i he de dir que em va cridar molt l'atenció ja que el títol era una barreja entre tètric i romàntic. Vaig seguir navegant per la xarxa i vaig descobrir que era un conte que ha escrit el cantant d'un conegut grup (Santi Balmes de Love of Lesbian, amb il·lustracions de Lyona), i com sóc molt impulsiu no vaig parar fins tenir-lo a les meves mans. És una bonica història en què Martina no pot dormir per les nits perquè té por. Creu que sota el terra s'amaga un món habitat per monstres de colors que caminen amb el cap cap avall. Potser, si un dia es posen d'acord i comencen a saltar tots alhora, podrien trencar el sòl i portar-se a Martina al seu món, i obligar-la a caminar a l'inrevés.
A l'altre costat del terra, la nena-monstre Anitram té por del món que hi ha sota el seu llit. Està habitat per humans que caminen amb el cap cap avall i també pateix per si aconsegueixin portar-la al seu món.
És un conte molt recomanable per a nens (i no tan nens) on la intenció és demostrar que les pors i els monstres es poden vèncer, depenent de com ho afrontem i que moltes vegades el que ens fa patir és només la por al desconegut.
Us poso el vídeo del grup "Love of Lesbian" d'on surt el títol del llibre.
“Sin música la vida sería un error”. Friedrich Wilhelm Nietzsche
... però perquè hi hagi música ha d’haver notes musicals. Avui us explicaré l’origen de les notes musicals.
Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem és un himne a Sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus, historiador llombard. És notable de remarcar que la primera síl·laba de cada vers dóna nom a cada nota de l'escala diatònica. El monjo Guido d'Arezzo va desenvolupar una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc d’una sola com es feia anteriorment. Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI, i en el segle XVIII es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.
Ut queant laxis Para que puedan
Resonare fibris con toda su voz
Mira gestorum cantar sus maravillas
Famuli tuorum hazañas estos tus siervos,
Solve polluti deshaz el reato de
Labii reatum nuestros manchados labios,
Sancte Ioannes ¡Oh, bendito San Juán!
També existeix un altre tipus de notació musical, que és el xifrat anglès.
El xifratanglès ésun tipusde notaciómusicalalfabètic. Tambése l'anomenaxifratanglosaxóo xifratamericà(encara que no esrefereixal continentamericàsinó als EstatsUnits). Derivade la notaciógrega, quenomenavalesnotesdes de lalletraalfafins a lagamma,sentalfala nota “La” actuali gammala nota “Sol”actual. Ambl'arribada de laculturallatinaal nordd'Europa,aquesta nomenclatura (que ja haviaestattransliteratpelsromans), va arrelar iambel pasdelssegless'estendriaalescolòniesbritàniques.
Avuivaig aaprofitar elblocper promocionara unGRANamici artista, que araésel coordinadord'unprojecte quedes de la inauguracióel setembre de l'any passat hageneratdiversespolèmiques, és el "projecte Carlos" Aquestprojected'intervencióurbanalideratper l'artistaJuan Lópezconsisteix en lacol·locaciód'undispositiud'informació(pal) en unarotonda(intersecció C/Soli C/MenéndezPelayo deSantander) iutilitzar-locom a salad'exposicions. A la programaciódel primeranyque va començar el5 de setembre delpassatany2011,esconvidaràa 6artistesa prepararpropostesper a aquestnouespai, amb unaduradacadascunad'ellesde 2mesos. Carlosespresenta aixícom unnouespaiexpositiuper a laciutatde Santander. "No hi haenemicpetit" delCol·lectiuZumo Naturales va inaugurar elpassat 8 denovembre ambcertapolèmica...ja queel col·lectiude la PoliciaLocales va sentirofèsper unafrase querendiatributal grupde PunkEskorbuto, en quèespodiallegir: "Moltapolicia,pocadiversió". El passat 19de gener esva inaugurarl'exposicióde l'artistaCLESS amb el seu "Plan B". Usdeixounes fotosper a queveieu de quèva la cosa, ilesadrecesd'on hasortittotaaquestainformaciópersiesteuinteressats.
A causa d'unagrantempestasolarlesauroresborealsestanaquestsdies amoltsdiaris.
Elspobles quepresenciavenaquestfenomentenien les seves pròpiesinterpretacionsilidonaven, segonslesèpoques, determinats significats. L'EdatMitjana,pròdigaen lluitesibatalles, va subministrar diversespintures, enlesque la interpretaciógiravaal voltant degransbatallesen el cel, exèrcitsen lluitaitropesa cavall. Poriterror, anuncis de granscatàstrofes, apareixienlligatsen aquestesèpoquesalsfenòmensaurorals. Elsesquimals, els indisAtabasca, els lapons, els habitantsde Groenlàndia, i fins i totlestribusdel nord-estde l'Índiaestavenfamiliaritzadesambaquestallummisteriosadel cel. Les sevesllegendesprenenmoltesformesi sovintestavenassociadesamb les seves ideesde la vidaen l'altremón.
Explica unallegendaesquimal: "Els límitsde la terrai el marsónvorejatsper unimmensabisme, sobreellapareix unsenderestretiperillósque condueix alesregionscelestials. El celés una granvolta dematerial dur, arquejatsobrela terra. Hi ha unforatenell a travésdel qualelsesperitspassen alsveritablescels. Només elsesperitsd'aquells quetenenuna mortvoluntària oviolentaiel corb, han recorregutaquestcamí. Elsesperitsque hi viuenencenentorxespertreure elspassosdelesnovesarribades. Aquestaéslallumde l'aurora. Es podenveureallàcelebrantijuganta la pilotaambun cranidemorsa. El sosibilantque acompanya, de vegades, al'aurorasónlesveusd'aquestsesperitsintentantcomunicar-se ambla gent de laterra. Se'lshauria decontestarsempreambveuxiuxiuejant. Alsesperitscelestialsse'lsdiu 'selaimut2', 'sky-wellers', habitantsdel cel".
Avui us porto un vídeo molt divertit d'un granger apassionat per les seves ovelles. La seva dona, però, no sembla compartir la seva passió. El nostre divertit personatge surt del llit una nit per anar amb les seves ovelles, quan un gegant ovni fa aparició i abdueix als pobres animals. El granger, decidit a recuperar les seves amigues, farà el que sigui per tornar i passar-s’ho bé amb elles allà on estiguin.
Ahirva caureMegaupload...un delsservidorsd'emmagatzematgemésgrans delmón... Aquestcop del FBI, un diadesprésde la gran apagadad'algunes pàgines web, envia unmissatgeclar...Nos'aturaranambSOPA/PIPA. Hi ha moltsinteressosen aquesteslleisimoltespressionspolítiquesieconòmiques... Peraixò elsdeixo unapetitaguiaper a quepenseuireflexioneufins aquinpuntaquestallei ésabsurdai inviable...
-Si vas comprarun disci elvas baixaral teuPC...etsPirata -Si vas escanejaralguna cosaal teuPC...etsPirata -Si surts en una fotoi la tevasamarretadeiaCocaCola...etsPirata -Si tens programesinstal·latssensellicència, encara que nohagisfetla feina...etsPirata -Si veus unaimatgesense sabersitécopyright...etsPirata -Si veus un vídeoartístico informatiuiaquest no va serpenjat perla personaqueelva filmari/oregistrar...etsPirata -Si postejoaquestaimatgesensesabersi aquestaconté el seu copyright...sócPirata.
Passaiagafa lacareta,perquèencara que novulguisoacceptis... ETSUNPIRATA Obriuelsulls,aquestallei ésnomésperenriquiraunspocs inomésa nomde la cobdícia. Comcriminalacceptatmereixo5 anysde presóperfer mal a uncreatiuqva volerdonar unmissatgeiva vendreel seu talentiartper les seves ambicionspersonals. Quintristfuturensespera a totscom a criminals,ningúpodràescapara aquestallei.
Avui us presento un tema molt actual i que pot afectar-nos a tots. Segur que heu escoltat parlar-ne: La SOPA.
El Stop Online Piracy Act (SOPA) és un projecte de llei de la Cambra de Representants dels Estats Units introduït el 26 d'octubre de 2011. El projecte extén les competències del Departament de Justícia dels Estats Units i amplia les capacitats dels propietaris de drets intel·lectuals per combatre el tràfic online de continguts i productes protegits per drets d'autor o de propietat intel·lectual.
El projecte de llei originalment proposat permet que tant el Departament de Justícia com els propietaris de drets intel·lecuals puguin obtenir ordres judicials contra aquells llocs web que permetin o facilitin la violació de drets d'autor. Aquesta ordre pot incloure la resticció d'accés o d'indexat per aquests llocs així com el requeriment de bloqueig del servei per part de les companyies proveïdores d'internet.
Els garants de la llei asseguren que ajuda a protegir eficaçment la propietat intel·lectual garantint així ingressos i llocs de treball dels propietaris d'aquests drets, especialment en contra de llocs web extrangers.
Els opositors a la llei asseguren que viola la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que a la pràctica significa la censura d'Internet i que amenaça la llibertat d'expressió. S'han programat diferents accions de boicot en contra d'empreses que hi donen suport i diferents serveis d'internet han anunciat accions de protesta. La Viquipèdia en anglès programà un tancament total el dia 18 de gener de 2012 per primer cop en la seva història.
La llei es preveu que segueixi el seu tràmit durant el gener de 2012.
La paraula vacances deriva del llatí vacans, participi del verb vacare: estar lliure, desocupat, vacant. Vacuus: buit, desocupat lliure. Vacui dies: dies de descans. Vacatio (-ionis): exempció.
Encara que les classes van acabar el passat dia 22 de desembre, avui comencen les meves vacances. He passat tot el Nadal estudiant i crec que ara em mereixo una mica de descans.
Ara m’esperen 12 dies de descans, de llegir, de gaudir de la meva família com es mereixen. De totes maneres m’aniré passant per aquí a deixar algunes lletres.
També he fet algun canvi afegint alguna que altra coseta.
La Vijanera és una mascarada d'hivern que es desenvolupa en la localitat de Silió (Molledo), Cantàbria (Espanya) el primer diumenge de cada any. En el cas que aquesta data coincidís amb any nou es trasllada al següent. Actualment, l'Associació Cultural Amics de la Vijanera, encarregada de la festa, està treballant en la candidatura de la festa com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat al costat d'altres grups d'Espanya i Portugal. A causa de la seva popularitat i tradició està declarada com a Festa d'Interès Turístic Nacional.
Originalment, la Vijanera es festejava a les valls de Iguña, Toranzo, Trasmiera, Campoo i Polaciones però en l'actualitat l'única localitat de la regió on es duu a terme és la citada Silió. Té lloc el primer diumenge de l'any tret que coincideixi amb any nou, circumstància que obliga al seu trasllat al dia 8. El primer carnestoltes de l'any a Europa consisteix en una mascarada colorista en la qual participen al voltant de 75 personatges diferents encarnats per més de 100 veïns(tots homes): la madama, el mancebo, el marquesito, los trapajones o naturales, los traperos, el oso y su amo, el pasiego y la pasiega, el caballero, la Pepa o Pepona, el médico, la preñá, el húngaro y las gorilonas, el viejo y la Vieja,los danzarines blancos y negros, el caballero, la giralda, las jilonas, la zorra, el zorrocloco, el ojáncano, los guardias, los guapos, el afilador, la pitonisa, la bruja, el diablo... tots ells vestits de manera vistosa i amb una funció i un simbolisme propis.
No obstant això els veritables protagonistes de la festa són els zarramacos a causa de la importància del seu paper. Aquests últims són persones vestides amb pells d'ovella i barrets picuts a més de portar la cara pintada de negre que van espantant els mals esperits de l'any que comença fent sonar els varis campanos que porten lligats al cos. La seva missió és la d'expulsar a aquests esperits del poble arribant fins als límits del mateix, tradició que apunta a unes altres molt més antigues probablement provinents de l'època romana.
La segona part de la celebració tracta de fer crítica de l'any que acaba. Els mossos vijaneros es reuneixen a la plaça del poble i llegeixen unes cobles que, en llenguatge popular i tons que van des de la jocositat fins a l'acarnissament, analitzen el succeït en el passat any des de nivell local a l'internacional.
La festa acaba amb dos actes, primer es produeix "la Preñá", és a dir el part o naixement del nou any. Després d'això, La Vijanera conclou amb la mort de l'Ós, que simbolitza la victòria del ben sobre el mal i el desig de bons propòsits per al nou any.
Com pot comprovar-se, en aquesta festa es representa el desig de bandejar l'any passat i preparar el camí a l'entrant perquè comenci amb il·lusió i bons auguris. Potser sigui per això pel que el déu romà Jano és l'encarregat de presidir La Vijanera. De fet, Jano (Janus en llatí) deriva de Jauna, porta, la qual cosa podria voler significar "porta entre dos anys" si prenem en compte el prefix vaig veure- (bi-, dos).
Com a al·licient a la celebració en sí, en les recents edicions s'ha instaurat un premi de fotografia. D'altra banda, existeix un Centre d'Interpretació de la festivitat en Silió, que mostra els vestits més representatius, màscares, cobles i altres materials propis de la mascarada. Ambdues iniciatives han estat promogudes per l'Associació d'Amics de la Vijanera, responsable de l'organització i recuperació d'aquest esdeveniment fa ja més de 30 anys després de la seva prohibició durant el franquisme.
La història de les coses és un documental web sobre el cicle de vida de béns i serveis.
El documental de 20 minuts presenta una visió crítica de la societat consumista. Exposa les connexions entre un gran nombre de problemes socials i de l'ambient, i ens convoca a tots a crear un món més sostenible i just. El documental es divideix en 7 capítols: Introducció, Extracció, Producció, Distribució, Consum, Residus, i Un altre camí. El documental descriu l'economia de materials, un sistema compost per extracció, producció, distribució, consum, i residus. Aquest sistema s'estén amb persones, el govern, i la corporació. El seu punt de vista està fonamentat per diverses dades estadístiques. Algunes de les afirmacions són: •"... més del 50% dels diners de l'impost federal estatunidenc ara és per a les forces armades, ..." •"De les 100 economies més grans de la terra ara, 51 són corporacions." •"Nosaltres [els EUA] tenim el 5% de la població del món però consumim 30% dels recursos del món i vam crear 30% de les escombraries del món." •"80% dels boscos originals del planeta s'han perdut." •"Solament en el Amazones, perdem 2000 arbres per minut." •"Cadascun de nosaltres en els EUA rep més de 3000 avisos publicitaris per dia." •"Cadascun de nosaltres en els Estats Units fa 4 1/2 lliures [2,04 kg] d'escombraries per dia." •"La dioxina és la substància més tòxica feta per l'home coneguda per la ciència. I elsincineradores són la primera font de dioxina."
El documental també cita el que Victor Lebow va dir en 1955: "La nostra economia enormement productiva... demana que fem del consum la nostra forma de vida, que convertim la compra i ús dels béns en un ritual, que busquem la nostra satisfacció espiritual, la nostra satisfacció de l'ego, en consum... nosaltres necessitem coses consumides, cremades, reemplaçades i descartades a pas accelerat." Alguns dels temes esmentats són: retardant de flama bromat, pol·lució, cost externalitzat, obsolescència planificada, publicitat, incineració, dioxines i reciclatge.
