Video de La Vijanera (Click per veure el video)
La Vijanera és una mascarada d'hivern que es desenvolupa en la localitat de Silió (Molledo), Cantàbria (Espanya) el primer diumenge de cada any. En el cas que aquesta data coincidís amb any nou es trasllada al següent. Actualment, l'Associació Cultural Amics de la Vijanera, encarregada de la festa, està treballant en la candidatura de la festa com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat al costat d'altres grups d'Espanya i Portugal. A causa de la seva popularitat i tradició està declarada com a Festa d'Interès Turístic Nacional.
Originalment, la Vijanera es festejava a les valls de Iguña, Toranzo, Trasmiera, Campoo i Polaciones però en l'actualitat l'única localitat de la regió on es duu a terme és la citada Silió. Té lloc el primer diumenge de l'any tret que coincideixi amb any nou, circumstància que obliga al seu trasllat al dia 8. El primer carnestoltes de l'any a Europa consisteix en una mascarada colorista en la qual participen al voltant de 75 personatges diferents encarnats per més de 100 veïns(tots homes): la madama, el mancebo, el marquesito, los trapajones o naturales, los traperos, el oso y su amo, el pasiego y la pasiega, el caballero, la Pepa o Pepona, el médico, la preñá, el húngaro y las gorilonas, el viejo y la Vieja,los danzarines blancos y negros, el caballero, la giralda, las jilonas, la zorra, el zorrocloco, el ojáncano, los guardias, los guapos, el afilador, la pitonisa, la bruja, el diablo... tots ells vestits de manera vistosa i amb una funció i un simbolisme propis.
No obstant això els veritables protagonistes de la festa són els zarramacos a causa de la importància del seu paper. Aquests últims són persones vestides amb pells d'ovella i barrets picuts a més de portar la cara pintada de negre que van espantant els mals esperits de l'any que comença fent sonar els varis campanos que porten lligats al cos. La seva missió és la d'expulsar a aquests esperits del poble arribant fins als límits del mateix, tradició que apunta a unes altres molt més antigues probablement provinents de l'època romana.
La segona part de la celebració tracta de fer crítica de l'any que acaba. Els mossos vijaneros es reuneixen a la plaça del poble i llegeixen unes cobles que, en llenguatge popular i tons que van des de la jocositat fins a l'acarnissament, analitzen el succeït en el passat any des de nivell local a l'internacional.
La festa acaba amb dos actes, primer es produeix "la Preñá", és a dir el part o naixement del nou any. Després d'això, La Vijanera conclou amb la mort de l'Ós, que simbolitza la victòria del ben sobre el mal i el desig de bons propòsits per al nou any.
Com pot comprovar-se, en aquesta festa es representa el desig de bandejar l'any passat i preparar el camí a l'entrant perquè comenci amb il·lusió i bons auguris. Potser sigui per això pel que el déu romà Jano és l'encarregat de presidir La Vijanera. De fet, Jano (Janus en llatí) deriva de Jauna, porta, la qual cosa podria voler significar "porta entre dos anys" si prenem en compte el prefix vaig veure- (bi-, dos).
Com a al·licient a la celebració en sí, en les recents edicions s'ha instaurat un premi de fotografia. D'altra banda, existeix un Centre d'Interpretació de la festivitat en Silió, que mostra els vestits més representatius, màscares, cobles i altres materials propis de la mascarada. Ambdues iniciatives han estat promogudes per l'Associació d'Amics de la Vijanera, responsable de l'organització i recuperació d'aquest esdeveniment fa ja més de 30 anys després de la seva prohibició durant el franquisme.
Originalment, la Vijanera es festejava a les valls de Iguña, Toranzo, Trasmiera, Campoo i Polaciones però en l'actualitat l'única localitat de la regió on es duu a terme és la citada Silió. Té lloc el primer diumenge de l'any tret que coincideixi amb any nou, circumstància que obliga al seu trasllat al dia 8. El primer carnestoltes de l'any a Europa consisteix en una mascarada colorista en la qual participen al voltant de 75 personatges diferents encarnats per més de 100 veïns(tots homes): la madama, el mancebo, el marquesito, los trapajones o naturales, los traperos, el oso y su amo, el pasiego y la pasiega, el caballero, la Pepa o Pepona, el médico, la preñá, el húngaro y las gorilonas, el viejo y la Vieja,los danzarines blancos y negros, el caballero, la giralda, las jilonas, la zorra, el zorrocloco, el ojáncano, los guardias, los guapos, el afilador, la pitonisa, la bruja, el diablo... tots ells vestits de manera vistosa i amb una funció i un simbolisme propis.
No obstant això els veritables protagonistes de la festa són els zarramacos a causa de la importància del seu paper. Aquests últims són persones vestides amb pells d'ovella i barrets picuts a més de portar la cara pintada de negre que van espantant els mals esperits de l'any que comença fent sonar els varis campanos que porten lligats al cos. La seva missió és la d'expulsar a aquests esperits del poble arribant fins als límits del mateix, tradició que apunta a unes altres molt més antigues probablement provinents de l'època romana.
La segona part de la celebració tracta de fer crítica de l'any que acaba. Els mossos vijaneros es reuneixen a la plaça del poble i llegeixen unes cobles que, en llenguatge popular i tons que van des de la jocositat fins a l'acarnissament, analitzen el succeït en el passat any des de nivell local a l'internacional.
La festa acaba amb dos actes, primer es produeix "la Preñá", és a dir el part o naixement del nou any. Després d'això, La Vijanera conclou amb la mort de l'Ós, que simbolitza la victòria del ben sobre el mal i el desig de bons propòsits per al nou any.
Com pot comprovar-se, en aquesta festa es representa el desig de bandejar l'any passat i preparar el camí a l'entrant perquè comenci amb il·lusió i bons auguris. Potser sigui per això pel que el déu romà Jano és l'encarregat de presidir La Vijanera. De fet, Jano (Janus en llatí) deriva de Jauna, porta, la qual cosa podria voler significar "porta entre dos anys" si prenem en compte el prefix vaig veure- (bi-, dos).
Com a al·licient a la celebració en sí, en les recents edicions s'ha instaurat un premi de fotografia. D'altra banda, existeix un Centre d'Interpretació de la festivitat en Silió, que mostra els vestits més representatius, màscares, cobles i altres materials propis de la mascarada. Ambdues iniciatives han estat promogudes per l'Associació d'Amics de la Vijanera, responsable de l'organització i recuperació d'aquest esdeveniment fa ja més de 30 anys després de la seva prohibició durant el franquisme.
Copla Vijanera 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada