“Sin música la vida sería un error”. Friedrich Wilhelm Nietzsche
... però perquè hi hagi música ha d’haver notes musicals. Avui us explicaré l’origen de les notes musicals.
Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem és un himne a Sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus, historiador llombard. És notable de remarcar que la primera síl·laba de cada vers dóna nom a cada nota de l'escala diatònica.El monjo Guido d'Arezzo va desenvolupar una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc d’una sola com es feia anteriorment.
Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI, i en el segle XVIII es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.
Ut queant laxis Para que puedan
Resonare fibris con toda su voz
Mira gestorum cantar sus maravillas
Famuli tuorum hazañas estos tus siervos,
Solve polluti deshaz el reato de
Labii reatum nuestros manchados labios,
Sancte Ioannes ¡Oh, bendito San Juán!
També existeix un altre tipus de notació musical, que és el xifrat anglès.
El xifrat anglès és un tipus de notació musical alfabètic. També se l'anomena xifrat anglosaxó o xifrat americà (encara que no es refereix al continent americà sinó als Estats Units). Deriva de la notació grega, que nomenava les notes des de la lletra alfa fins a la gamma, sent alfa la nota “La” actual i gamma la nota “Sol” actual. Amb l'arribada de la cultura llatina al nord d'Europa, aquesta nomenclatura (que ja havia estat transliterat pels romans), va arrelar i amb el pas dels segles s'estendria a les colònies britàniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada