Camins...

Sempre he estat conscient que una mala elecció pot fer malbé moltes coses a la vida, però avui m'he adonat encara més de l'important que és saber fer un pas a temps i prendre decisions importants a la vida. Avui s'ha anat algú que va recórrer al meu costat un llarg camí, molts anys junts, moltes anècdotes, divertides, tristes, bones i no tan bones ... i tot per seguir per un camí ple d'espines i que conduïa a un carreró sense sortida amb el que avui s'ha topat. Ja tot s'ha acabat, s'ha acabat el camí, el caminar, en fi, es va acabar la vida per algú a qui tenia molta estima. Tant de bo ell també hagués vist que no triava el camí correcte com, per sort, ho vaig fer jo.
M'agradaria dedicar una cançó que segur t'agradaria perquè "és" un dels nostres grups favorits i així guardaré aquesta cançó com un petit record teu.
Una gran abraçada allà on estiguis, "GERMÀ".

Adéu!

Cadàver exquisit

http://nomesesunblog.wordpress.com/2011/05/07/cadaveres-exquisitos-comentari-de-textos-castella/
L'enllaç anterior és un dels textos que vaig fer en la prova d'accés a la universitat per a majors de 25, i tractava sobre una tècnica surrealista amb un nom molt peculiar, "Cadàver Exquisit". Aquí us copio de Wikipedia el que és:
"El cadàver exquisit és un joc inventat pels surrealistes consistent en la creació i invenció col·lectiva. Aquesta pràctica explora les possibilitats de la creació de textos i imatges en grup, amb aportacions parcials dels participants a l'obra final que, per als surrealistes, cercava la creació lúdica, espontània, intuïtiva, grupal i anònima alhora, accidental i tant automàtica com fos possible. El seu origen es troba a un joc de saló on els participants escrivien una part del relat i el passaven a un altre per que aquest el continués.
Fou practicat activament, en forma de relat i poesia, per Marcel Duhamel, Jacques Prévert, Yves Tanguy o André Breton com una actívitat més lúdica que no pas artística, amb resultats més experimentals que estètics. Nicolas Calas digué d'ell que era la "realitat inconscient de la personalitat col·lectiva"; Lautremont l'entenia com una mena de collage verbal i Max Ernst hi veia una situació, en termes molt surrealistes, de "contagi mental".
Segons la definició que dóna el Dictionnaire abrégé du surréalisme: és un « joc que consisteix a compondre una frase o un dibuix per diverses persones sense que cap d'elles tingués en compte la col·laboració dels anteriors participants. L'exemple que ha esdevingut clàssic, i que dona nom al mateix joc, ve d'una de les primeres frases obtingudes amb la tècnica: "Le cadavre - exquis - boira - le vin – nouveau" ("El cadàver exquisit beurà el vi nou")».
Una pràctica més minoritària del joc es dona a la música, on els compositors Virgil Thomson, John Cage o Lou Harrison, entre altres, han col·laborat en projectes experimentals de cadàver exquisit creant, cadascun, una melodia atenent-se a uns parametres acordats".

Crea la teva vida...

Estic capficat amb Sir Ken Robinson, però veient aquest vídeo m'ha fet pensar que de vegades per molt que ho tinguem al davant, la cosa més insignificant, pot donar un gir de 360 ​​graus a la teva vida. Hem de ser capaços de saber donar suport als nostres nens i donar-los l'oportunitat que ells creïn la seva pròpia vida, i no la que nosaltres o la resta del món vulgui. Queda molt per fer però per això estem aquí, oi?

El viatge de Maria

Ahir em va arribar aquest vídeo que m'agradaria compartir amb vosaltres, aquí va:

El viatge de Maria és una petita excursió al món interior d'una adolescent amb autisme, un viatge ple de color, amor, creativitat i originalitat, que neix en el recorregut d'uns pares que veuen com la seva filla es comporta d'una manera especial fins a confirmar el diagnòstic: autisme.

S'afegeixen noves especialitats

Llegint la premsa he trobat aquesta notícia que ens afecta en un futur pròxim:

El Consell de Ministres de 28 d'octubre va aprovar un nou Reial Decret d'Especialitats per al Cos de Mestres d'Educació Infantil i Primària (pendent de publicació al BOE). Nou seran les especialitats:
            
             1 .- Educació Infantil
             2 .- Educació Primària
             3 .- Llengua Estrangera: Anglès
             4 .- Llengua Estrangera: Francès
             5 .- Llengua Estrangera: Alemany
             6 .- Educació Física
             7 .- Música
             8 .- Pedagogia Terapèutica
             9 .- Audició i Llenguatge

■ Els mestres amb especialitat en Educació Infantil, podran impartir totes les matèries d'aquesta etapa. Igual passa amb els que tinguin la d'Educació Primària.
■ Els mestres amb especialitat d'Educació Infantil, excepcionalment, podran impartir docència en els mòduls formatius generals dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).
■ Per a les assignatures de Música, Educació Física, Llengües Cooficials i Llengües Estrangeres, els docents hauran de tenir l'especialitat corresponent a aquestes matèries.
■ Els professors que tinguin l'especialitat en Música, Educació Física, Llengua Estrangera, Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge poden impartir, a més de les matèries de la seva especialitat, qualsevol altra assignatura de Primària.

Sembrar estels, encara que a simple vista no es vegin.

Per acabar la SAE avui hem tingut una conferència molt interessant del Dr Àngel Castiñeira, professor titular del Departament de Ciències Socials d'ESADE titulada "El Lideratge a l'Àmbit educatiu". Hi ha hagut coses molt interessants, però em quedo amb la metàfora del sembrador d'estrelles.

El "Sembrador d'estrelles" és una estàtua que està a Kaunas, Lituània.

Durant el dia pot passar desapercebuda, un bronze més, herència de l'època soviètica.

Però quan arriba la nit, l'estàtua justifica el seu títol. I el seu nom cobra sentit. Hem de sembrar estrelles, encara que a primera vista no es vegin. Aquesta serà la nostra missió perquè aquestes estrelles il·luminin el cel cada nit i no siguin fugaces. Hem de seguir treballant dur per algun dia poder arribar a ser aquest "sembrador".

Ahir i avui fent pràctiques a l'Escola Pia de Terrassa. INCREÏBLE!!!



Com a part de la SAE haviem de passar 2 dies amb un alumne de 3r que està fent les pràctiques. A mi m'havia tocat l'Escola Pia de Terrassa. La veritat és que no sabia molt bé el que em trobaria, em sentia com el que va per primera vegada a un treball nou. És un col · legi enorme, amb 4 línies en infantil i primària, 5 línies a secundària, i amb batxillerat, en definitiva, moltíssima gent. M'havia tocat la classe de 1r B (Els Grocs) que després dels primers minuts de tempteig, van passar d'observar i preguntar qui és aquest noi nou? a preguntar-me i explicar-me les seves coses com si portés amb ells tot el curs. Han estat 2 dies, però en realitat per a mi només han estat 5 minuts, ja que m'ho he passat bomba, he agafat cert afecte als nens, a la Tutora que em va tractar de meravella i com no a Sergi que era el meu padrí que es va portar meravellosament amb mi. És una llàstima que només hagin estat 2 dies, però que he aprofitat al màxim i que m'han servit per reafirmar-me en el camí que estic fent i agafar moltes energies per arribar al final, a la meta.

SAE: Avui, visita al CEIP Nabí

Avui com a part de la SAE m'ha tocat visitar el CEIP Nabí a Vallvidrera. És una escola d'una línia on fan Infantil i Primària, és a dir, de 3 a 12 anys. La visita ha estat molt interessant i ens han explicat tota la seva metodologia basada en Célestin Freinet.

Entenen l'Educació com la formació integral de la persona, tenint en compte els aspectes intel·lectuals, emocionals i socials. A més a més, proporcionen a l'alumne el clima adient perquè pugui desenvolupar-se tal com ell és, pugui potenciar al màxim les seves possibilitats i pugui adquirir els mitjans intel·lectuals i personals que li permetin d'integrar-se a la societat que li toqui viure.
"El nen és de la mateixa naturalesa que l'adult". Célestin Freinet.

"Paren el mundo, que me bajo". Groucho Marx

Si la meva àvia visqués, estaria bocabadada. La pobra senyora, que vivia en un poble de no més de 200 habitants, que confonia Kalimotxo amb Chilimoto, i al·lucinava amb el joc de Pacman fa més de 20 o 25 anys, que diria sobre aquest vídeo?

Però no contents amb això, encara hi ha més: "Agafa't iaia que vénen corbes" ...

Si a mi em fa una mica de por la velocitat a la qual va la tecnologia, imagineu-vos a la meva pobra àvia ... "Nen, això no és per a mi".

11/11/11 Un dia de superstició i màgia???

Passa només una vegada en un segle. Per això, avui, 11-11-11, serà un dia més curiós del normal.
Per als numeròlegs, l'excepcional alineació de la xifra 1 és sinònim de bona fortuna; per als esotèrics, un avís de catàstrofe.
Sigui quin sigui el significat d'aquest palíndrom (nombre o frase que es llegeix de la mateixa manera cap endavant que cap enrere), el més probable és que la jornada passi sense pena ni glòria, però hem volgut almenys donar-li una festivitat molt especial. Siguis o no supersticiós i, t'enxampi a l'hora que t'enxampi, avui és un dia excepcional. Jo, almenys, demanaré un desig. Només em suposarà un segon en cent anys. Per si de cas ...

Per cert, el passat dimecres en Seminari vam exposar la notícia educativa i vam fer un Power Point sobre el canvi de paradigma educatiu. Va ser el nostre primer Power Point (tant d'Aleix com meu) i crec que no ens va quedar gens malament.

Si li voleu fer una ullada aquí us deixo un enllaç:

http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.slideshare.net%2FRohonyi%2Fcanvi-de-paradigma-educatiu-10111119&h=iAQHCHjek

Maria Montessori

Va néixer el 1870 a Itàlia. En 1896 es va graduar com la primera dona mèdic a Itàlia. Aquesta pedagoga creu que cada nen té una “pulsió innata”, una personalitat que el professor ha de tractar de guiar i completar-la, no modificar-la en el seu sentit més estricte. Confia en el desenvolupament de l’infant i creu que cada nen arribarà a ser el que en potència és, és a dir, que el seu desenvolupament vindrà donat per les pròpies necessitats, desitjos  i interessos del nen, que de manera natural ja en té. El paper de l’educació no és altre que proporcionar totes les eines necessàries per a que el nen realitzi aquest desenvolupament, des del paper del mestre fins els materials utilitzats i l’ambient on s’ha de desenvolupar.