466/64

L'altre dia veient un programa de televisió va sortir el poema "Invictus" escrit per William Ernest Henley i que Nelson Mandela va tenir escrit en un paper durant els seus 27 anys de presó de Robben Island, i que m'ha fet reflexionar de nou en aquesta GRAN figura mundial com és el Sr. Nelson Rolihlahla Mandela.

“Más allá de la noche que me cubre
negra como el abismo insondable,
doy gracias a los dioses que pudieran existir
por mi alma invicta.

En las azarosas garras de las circunstancias
nunca me he lamentado ni he pestañeado.
Sometido a los golpes del destino
mi cabeza está ensangrentada, pero erguida.

Más allá de este lugar de cólera y lágrimas
donde yace el Horror de la Sombra,
la amenaza de los años
me encuentra, y me encontrará, sin miedo.

No importa cuán estrecho sea el portal,
cuán cargada de castigos la sentencia,
soy el amo de mi destino:
soy el capitán de mi alma.”

... I tant que sí va mostrar ser l'amo del seu destí, el capità de la seva ànima. Mandela és un gegant. Tots hem sentit com a mínim fragments de la seva història i de com va canviar el curs de la Història del seu país i del món. Va estar 27 anys pres i quan va sortir de la presó li va dedicar tota la seva energia a reconstruir el seu país. No sé com se sentia ell per dins, però aparentment totes les seves accions com a cap d'estat van estar encaminades a tractar de curar les ferides de l'Apartheid, a perdonar més que a venjar i a tractar de crear una nació millor. Com deia la meva àvia, "per mostra, un botó". A través de petits detalls, preveu del que ho fa extraordinari.

Els èxits i gestes de Mandela em semblen tan grans que el posen en una altra categoria d'ésser humà, per a mi inabastable.

Realment mai no tindrem tant poder sobre ningú com sobre nosaltres mateixos i encara que, en determinats moments, no ens sentim amos de la nostra pròpia vida, només nosaltres som els nostres propis amos. El dia a dia, la rutina, els problemes ... ens separen de vegades de les nostres metes. Però hem de prendre les regnes, fixar els objectius, escriure'ls i posar-los ben grans on ho puguem veure cada dia. D'aquesta manera cada pas que donem per aconseguir-los serà un triomf i no ens desviarem.

No importa com de complicat sigui, perquè la direcció la marquem nosaltres. Si no ho complim, sigui quina sigui la meta i el somni, només dependrà de nosaltres mateixos. Nosaltres som l'únic límit.