El dia dels sants innocents o dels innocents, és la commemoració de l'anomenada matança dels innocents (un episodi de l'Evangeli segons Mateu (Mt 2,1-16), segons el qual Herodes el Gran, rei de Judea, va ordenar matar tots els nens menors de dos anys per matar també Jesús). Herodes s'havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d'Orient quan van anar a adorar-lo. Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte. Només després de la mort d'Herodes, Josep i la seva família van tornar i es van establir a Natzaret (Galilea).
Molts historiadors moderns neguen la historicitat de l'episodi, ja que no es troba en cap altra font, ni als altres evangelis ni a l'obra de Josep Flavi, principal font per a la història jueva de l'època.
En la tradició cristiana la narració va esdevenir un topos cultural que ha originat moltíssimes representacions artístiques.
El dia dels sants innocents, el 28 de desembre, se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra arreu d'Espanya i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l'anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d'abril tot dos celebrats l'1 d'abril. Per altra banda, la relació entre les bromes i burles generalitzades i la llegenda dels infants degollats s'estableix a partir de les enganyifes que els pares dels infants es van haver d'empescar per tal de protegir els seus petits de l'assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.
Es pot relacionar aquest episodi amb les antigues tradicions burlesques de riure's de la gent amb tota mena de bromes, des de la família o el veïnatge fins a la feina, al club, a l'associació o a l'entitat de lleure on cadascú pertany. Al dia d'avui també es fa a través dels missatges electrònics o de la telefonia mòbil. La broma tradicional, avui relativament en recessió, consistia a "penjar la llufa", -ninot retallat de paper o drap- a l'esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els infants. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada