“El Camí de la meva educació es fa cada dia de la meva vida.”
Les paraules en negreta son las que més es repeteixen al meu bloc. Ja arriba el moment de posar fi al quadrimestre i de treure conclusions...
A falta dels exàmens, valoro molt positivament aquests tres primers mesos d’ Universitat. Una cosa que fa anys era un somni, després de molt de lluitar vaig aconseguir la meva meta. Però l’arribada a aquesta meta només és el començament d’una dura etapa que comporta molt d’esforç.
Quan vaig començar el primer dia no sabia molt bé que em trobaria... Arribava amb la por de la meva edat, perquè encara que no sigui un avi, tampoc tinc 18-20 anys. Una altra cosa que em feia por era pensar que no seria capaç d’agafar el ritme d’estudi, ja que portava molts i molts anys sense estudiar de manera tan seriosa, encara que he de dir que l’accés per més grans de 25 (modalitat per la que vaig poder accedir a la Uni) no va ser gaire fàcil d’aprovar.
Però el pitjor de tots els meus mals era el Català. Ja porto 9 anys vivint a Catalunya i els primers 4 anys vaig anar a l’EOI, però mai havia parlat català fora de les parets de l’escola oficial de la Vall d’Hebron. Com jo sóc Càntabre i la meva dona, encara que sigui Catalana, es també castellanoparlant, a les feines on vaig treballar es parlava en Castellà, doncs jo estava acostumat a parlar en la meva llengua materna, així que no he parlat tant Català com en aquests 3 mesos, i des de la meva humil opinió crec que he fet un progrés important, encara que queda molta feina per fer.
Però crec que he trobat molt bons companys, crec que algun amic (el temps ho dirà) i sobre tot la satisfacció de trobar-me content amb el que estic fent, que és el que volia sentir.
Gràcies a tots els que de alguna manera m’heu ajudat en aquest començament del camí de la meva educació dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada